FINALE.
No pot ser, han passat ja 6 mesos, mitj any d'aquell 4 d'abril. Qui ho hagués imaginat, 4 companys units per un mateix somni, per una mateixa il·lusió i un mateix destí, aprendre ... I mira si vam aprendre! Aquestes 5 setmanes em van donar tant, em van donar rialles, cops, viatges, amics, lliçons i el més important, em van donar una família. Vaig aprendre a que per créixer, un ha de sortir del seu cercle, de la zona de confort, que cal llançar-se a la piscina, que no importa el profund que estigui, que no importa si és molt alt, vaig aprendre a que amb uns bons companys al teu costat les coses es fan més fàcils, que no estem sols i que a la vida no ens regala res. Perquè la realitat és aquesta, així és la vida, una lluita constant per aconseguir allò que vols i la veritat, penso que és de les coses més boniques que se'ns dóna. Un propòsit. Perquè sense ells, que faríem? A que aspiraríem? No tindríem res pel que moure'ns, i molt menys lluitar.
