8.04.2017 La abeja reina.

Ja ha arribat el dissabte, sinònim de sortir, però abans ens queda una llarga jornada de treball.

El dia va començar molt bepel matí no va haver-hi moltes taules, així que va ser un servei tranquil, fàcil i agradable. El vespre... El vespre podem dir que va ser tota una odissea.

Aquell mateix dia, al vespre, es va reincorporar una nova cambrera que estava de vacances. Suposo que no vaig agradar-li massa, ja que va fer tot el que estava en les seves mans per fer-me la nit difícil i amargar-me. Es va inventar "les mil i una putades" per jo: Culpar-me de tot el que sortia malament aquella nit, queixar-se de que era lenta, tot el que jo feia estava malament, donar-me feina que ja estava feta etc etc.
Arribant al final de la nit, com que ja no podía soportar-la més, vaig decidir fer forma que no entenia el que hem deia, i això la frustrava. Al final, va acabar insultant-me en Italià en tota la meva cara mentres es pensava que jo no la entenía, i jo vaig acabar plorant dins el vestuari, no per pena ni, si no per impotència a no poder fer res a respecte. Era tan nècia que no entenia que esteia tractant amb una alumna de 18 anys, española, amb pràctiques i que feia 3 días que havía aterrat en el restaurant, molt infantil per la seva part.
Finalment, la dona del chef cap es va adonar del que passava, hem va dir que no hem preocupes, que aquella cambrera estava gelosa i que li comentaría a la Jefa.




Comentarios

Entradas populares