Nostàlgia
Demá l'ultim día de treball, no pot ser.
Sembla impossible que aixó s'acabi, que ja hagin passat els 37 díes, que l'estada arrbi al final i que arribi l'hora de dir adeu.
La nostàlgia no hem deixa dormir, hem fa pensar en tot el que he fet, a totes les persones que he conegut i tots els llocs que he visitat. I hem pregunto:
Per que ha estat tan guay? Per que no vull martxar? Per que m'he enamorat d'aquest lloc? Son preguntes tan fácils de respondre com descriure la sensació del primer bany d'estiu, saps el que sents, però no ho pots explicar.
Sembla impossible que aixó s'acabi, que ja hagin passat els 37 díes, que l'estada arrbi al final i que arribi l'hora de dir adeu.
La nostàlgia no hem deixa dormir, hem fa pensar en tot el que he fet, a totes les persones que he conegut i tots els llocs que he visitat. I hem pregunto:
Per que ha estat tan guay? Per que no vull martxar? Per que m'he enamorat d'aquest lloc? Son preguntes tan fácils de respondre com descriure la sensació del primer bany d'estiu, saps el que sents, però no ho pots explicar.
Comentarios
Publicar un comentario